Personalitat i entrevista

Entrevista personal de Mossos

No és una conversa: és un instrument d'avaluació amb guió. Saber què busca canvia del tot com es prepara.

L'entrevista personal tanca la fase d'adequació psicoprofessional. Arriba després dels qüestionaris i no és independent d'ells: es construeix sobre el que el perfil i l'historial biogràfic hagin assenyalat. Qui l'afronta com una xerrada de presentació hi arriba desarmat.

Què és una entrevista estructurada

La paraula «entrevista» enganya, perquè suggereix una conversa que es pot conduir. El que s'administra en aquesta fase és un procediment estandarditzat, i la diferència amb una conversa no és de to sinó de mecànica.

Campion, Palmer i Campion (1997) van aïllar a Personnel Psychology quinze components d'aquesta estructura, repartits entre els que afecten el contingut de l'entrevista i els que afecten el procés d'avaluació; Levashina, Hartwell, Morgeson i Campion (2014) en van revisar l'efecte a la mateixa revista. El resultat és mesurable: la revisió de Sackett, Zhang, Berry i Lievens (2022), al Journal of Applied Psychology, situa la validesa operativa de l'entrevista estructurada en .42 i la de la no estructurada en .19.

Per a qui s'hi presenta això té dues conseqüències. La pràctica: no es pot portar la conversa cap al terreny propi, perquè el guió ja està escrit. La tranquil·litzadora: l'estandardització existeix perquè el resultat depengui el mínim possible de quina persona et toqui al davant.

Què busca

1. Contrastar. Verificar que el que has declarat als qüestionaris se sosté quan es pregunta pel detall concret.
2. Explorar. Aprofundir en els aspectes del perfil que requereixen matís.
3. Observar. Com et comuniques, com gestiones una pregunta incòmoda, si escoltes abans de respondre.

Els blocs de pregunta habituals

• Trajectòria: recorregut formatiu i laboral, amb atenció als canvis i a les discontinuïtats.
• Motivació: per què aquest cos, què saps de les seves funcions, què esperes de la feina.
• Competències: situacions passades de pressió, conflicte, treball en equip o responsabilitat.
• Supòsits: situacions hipotètiques de l'àmbit policial, on s'observa el criteri i el respecte al marc legal.

Com estructurar les respostes

Per a les preguntes de competència, l'esquema situació, acció, resultat és el més eficaç. Descriu-ho en primera persona del singular, amb context suficient per entendre la dificultat i amb un resultat explícit.

Dos ajustos que milloren molt el resultat i gairebé ningú fa: preparar sis o vuit exemples de la pròpia vida que cobreixin competències diferents, i cronometrar-se, perquè les respostes de més de dos minuts perden l'entrevistador i les de vint segons no aporten material avaluable.

Què fa que un relat sigui avaluable

L'esquema situació, acció i resultat no és un formulari: és la manera d'aportar informació que es pugui puntuar. Tres propietats separen un relat avaluable d'un que no ho és.

• Concreció: un fet situat en un lloc, un moment i unes circumstàncies, no una descripció genèrica del propi caràcter.
• Primera persona del singular: què vas fer tu. «Vam decidir» no permet avaluar ningú.
• Verificabilitat: dades que encaixen amb la resta de l'expedient — dates, feines, durades.

La tercera acostuma a passar desapercebuda i és la que més pesa. La fase psicoprofessional creua el que expliques amb el que has respost al qüestionari i amb la documentació que hi lliures. El que no quadra no queda com un detall menor: queda com una incoherència, i la incoherència és precisament el que aquest disseny està fet per detectar.

L'inventari de la pròpia trajectòria

Aquí hi ha l'única preparació que serveix, i és feina de memòria, no de redacció. Ningú et pot donar exemples: el material ha de ser teu o no val res. Funciona en dues passades.

Primera passada, cronològica. Reconstrueix la línia del temps amb dates: estudis, feines, aturades, canvis de ciutat, cures familiars. Encara no busquis res avaluable; busca que no hi hagi cap forat que no sàpigues explicar. Aquesta passada és la que fa que el que expliquis quadri amb l'informe de vida laboral.

Segona passada, per blocs. Recorre la trajectòria per àmbits —feina, estudis, esport, família, voluntariat— i anota les situacions que recordis amb detall. Després reparteix-les entre les competències del perfil i mira on no tens res. Els buits s'omplen amb casos poc espectaculars: una discussió resolta en un torn de nit val tant com una anècdota lluïda, i es recorda molt millor.

El resultat no és un guió, i aquesta diferència decideix la fase. Un guió es recita igual tant si el que et pregunten hi encaixa com si no; un inventari només et diu on buscar quan et pregunten.

La citació i la documentació

La fase s'estén mesos, després de les proves físiques, i es cita de manera individual i amb poca antelació. Segons la convocatòria 46/26, cada jornada té el seu lliurament: l'informe de vida laboral de l'INSS i el qüestionari, el dia del test de competències; una fotografia mida carnet, el dia de l'entrevista. El document d'identitat original i en vigor, sempre.

L'informe de vida laboral depèn dels terminis de l'INSS, no dels teus: demanar-lo el mateix dia de la citació és un risc evitable.

Errors que eliminen

• Contradir el qüestionari. És l'error més greu i el més freqüent entre qui va intentar donar respostes «ideals».
• Respostes memoritzades. Sonen a guió i es desmunten amb una sola repregunta.
• Negar qualsevol debilitat. Reforça el senyal de desitjabilitat social.
• Parlar en plural. «Al meu equip vam fer» impedeix avaluar la teva conducta individual.
• Desconèixer el cos. No saber què fa un mosso al seu dia a dia és difícil de justificar.
• Criticar antics ocupadors. Es llegeix com un indicador de conflicte.

Com preparar-se sense sobrepreparar-se

Hi ha un punt de sobrepreparació que perjudica: arribar amb un discurs tancat produeix rigidesa, i la rigidesa és el contrari del que es busca en un perfil que haurà d'adaptar-se a situacions imprevisibles. La preparació útil consisteix a conèixer bé la teva trajectòria, tenir exemples localitzats i practicar en veu alta amb algú que et faci repreguntes incòmodes.

Hi ha un motiu concret pel qual el relat assajat cau. El record del que s'ha viscut arrossega perifèria —qui més hi era, en quina època va ser, com va acabar allò— i el del que s'ha redactat s'acaba on s'acaba el text. Una entrevista estructurada repregunta justament aquí.

Preguntes freqüents

MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.