Examen teòric

Psicotècnics de Mossos d'Esquadra

Vuitanta preguntes que no mesuren el que saps sinó com de ràpid i bé raones. És la meitat de la primera prova i la que menys es prepara.

La subprova aptitudinal consta de 80 preguntes que avaluen raonament abstracte, raonament espacial, aptitud verbal, aptitud numèrica i aptitud perceptiva. Es fa el mateix dia que el test de coneixements i formen junts la primera prova.

És, de llarg, la part pitjor preparada de l'oposició. La raó és psicològica: el temari dona sensació de progrés —temes tancats, pàgines llegides— i el psicotècnic no. Però pesa igual a la nota que ordena els talls.

Què s'avalua a cada bloc

L'aritmètica dels 2.100 segons

Vuitanta preguntes en 35 minuts són 2.100 segons: 26,25 segons per ítem de mitjana, comptant-hi llegir l'enunciat, decidir i marcar el full de respostes. No és una xifra curiosa: és l'únic pressupost que tindràs, i tot el que facis dins de l'aula el gasta.

La mitjana enganya perquè els formats no costen el mateix. Un ítem de comparació de dígits es resol en deu segons; un plegat de figures pot menjar-se'n cinquanta. D'aquí surt la lògica real de la prova: els blocs ràpids financen els lents. Cada segon que estalvies al bloc perceptiu es gasta en una matriu que, altrament, quedaria sense contestar.

La diferència decisiva: aquí l'error no penalitza

Per què aquesta subprova ordena els empats

Amb quatre alternatives i sense penalització, marcar a l'atzar rendeix 0,25 encerts esperats i deixar en blanc en rendeix zero. Si has pogut descartar una opció, la xifra puja a 0,33; si n'has descartat dues, a 0,50. La casella buida és sempre l'opció pitjor, sense excepcions ni matisos.

Hi ha un segon motiu, aquest menys conegut i més decisiu. La puntuació total del procés és de 107,5 punts —33 de la fase d'oposició, 4,5 del concurs i 70 del curs de l'Institut de Seguretat Pública—, i el primer criteri de desempat és la subprova aptitudinal. Amb 1.587 places convocades i milers d'aspirants, empatar a nota no és una hipòtesi remota: és el més probable.

La conseqüència és que un punt guanyat aquí val un punt i una posició millor davant de qualsevol igualtat, mentre que un punt guanyat al temari val només un punt. És exactament l'argument que falta a qui decideix abocar totes les hores al programa perquè «pesa més».

Per què la corba de millora s'aplana

La pràctica de psicotècnics produeix millores grans al principi i modestes després. L'explicació no és que augmenti la teva capacitat cognitiva: és que desapareix el cost de desxifrar el format.

La primera vegada que veus una matriu de figures gastes la meitat del temps entenent què et demanen. La vintena, reconeixes el tipus de regla en dos segons. Aquest estalvi és tot el rendiment que es pot guanyar, i es guanya ràpid: dues o tres setmanes de pràctica diària en capturen la major part.

La conseqüència és clara: no cal començar amb un any d'antelació, però sí començar. Quinze minuts diaris des del principi són molt més eficaços que una setmana intensiva al final.

Quant explica de debò la pràctica

Convé una dosi d'honestedat sobre els límits d'això que anomenem entrenar. Brooke N. Macnamara, David Z. Hambrick i Frederick L. Oswald van publicar el 2014 a Psychological Science un metaanàlisi sobre quanta variància del rendiment explica la pràctica deliberada. Els autors en van corregir les xifres el 2018: un 24% en jocs, un 23% en música, un 20% en esports, un 5% en àmbits acadèmics i un 1% en professions. La conclusió dels autors és que la pràctica compta, però no tant com s'ha sostingut.

Aplicat a una aptitudinal, això vol dir dues coses alhora. La primera, que ningú no hauria de prometre't que dues-centes hores de psicotècnics et convertiran en una altra persona: la capacitat de raonament de base amb prou feines es mou. La segona, i és la important, que el que aquí es prepara no és aquesta capacitat, sinó el coneixement del format i el procediment de resolució. I aquests dos sí que s'aprenen ràpid, perquè parteixen de zero en gairebé tothom.

La gestió del temps

Les proves aptitudinals estan calibrades perquè gairebé ningú acabi. Això és deliberat: si tothom acabés, la prova no discriminaria. Assumir-ho canvia l'actitud, perquè deixa de ser un fracàs no arribar al final.

1. Fes una primera passada ràpida resolent el que surt amb fluïdesa.
2. Marca les que requereixen més d'uns segons i deixa-les.
3. Torna-hi en una segona passada amb el temps restant.
4. Reserva l'últim mig minut per marcar qualsevol pregunta sense resposta.

Els errors d'execució

Hi ha una categoria de fallada que no té res a veure amb raonar malament i que es cobra més punts del que sembla: la manipulació del quadern i del full de respostes sota pressió. Es corregeix amb hàbits, no amb intel·ligència.

• El desplaçament de fila. Saltar-te una pregunta al quadern i no saltar-la al full desplaça totes les marques posteriors. Marca en blocs de cinc i comprova el número de l'última casella en tancar cada bloc: recuperar-ho a mig examen costa minuts que no tens.
• Deixar el marcatge per al final. Anotar les respostes al quadern amb la intenció de traslladar-les després és el camí més curt a lliurar el full mig buit.
• No senyalitzar les preguntes ajornades. Si deixes ítems per a la segona passada, marca'ls al quadern amb un signe visible; buscar-los sense senyal consumeix la meitat del temps que t'havies estalviat.
• La caiguda de l'últim terç. L'error no es reparteix de manera uniforme al llarg del quadern: es concentra al final, quan l'atenció cau. Practicar sempre en tandes curtes entrena una situació que el dia de la prova no es dona; els simulacres complets sí que la reprodueixen.
• Rellegir l'enunciat sencer quan ja saps què et demanen. En un format repetit vuitanta vegades, aquesta relectura per inèrcia és un dels sumidors de temps més grans i més invisibles.

Preguntes freqüents

MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.