Examen teòric
Simulacres d'examen de Mossos
Un simulacre no serveix per saber quant saps, sinó per entrenar com rendeixes. La diferència canvia del tot com hauries de fer-los servir.
Dades clau
- Format a replicar
- 30 preguntes / 35 min
- Penalització
- −1/4 per error
- Freqüència inicial
- 1 cada dues setmanes
- Freqüència final
- 1–2 per setmana
El simulacre és l'eina més malinterpretada d'una oposició. La majoria d'opositors la fa servir com a termòmetre —«a veure quina nota trec»— i aquesta lectura malbarata gairebé tot el seu valor. Un simulacre és un assaig de condicions.
Quines condicions cal replicar
- 30 preguntes i 35 minuts, cronòmetre visible i sense pauses.
- Penalització d'un quart aplicada en calcular la nota.
- Sense consultar res.
- Si pot ser, a la mateixa hora del dia que l'examen.
- Amb l'aptitudinal a continuació quan vulguis entrenar resistència: 110 preguntes seguides cansen d'una manera que no apareix en tandes curtes.
Practicar sense aplicar la penalització. Si respons les 30 preguntes a l'atzar en els dubtes i no descomptes, la teva nota sembla raonable. Aplicant −1/4, la mateixa execució pot quedar per sota del 4. Molts opositors ho descobreixen a l'examen real.
Reprodueix les condicions reals: 30 preguntes, 35 minuts i penalització per error.
Fer un simulacreLes dues subproves tenen regles oposades
Hi ha una confusió d'arrel que convé desfer abans de programar res: la primera prova de la convocatòria 46/26 es tracta sovint com un bloc únic quan en realitat són dues proves independents que coincideixen en el matí i en poca cosa més. De fet només comparteixen una xifra, els 35 minuts.
| Regla | Coneixements | Aptitudinal |
|---|---|---|
| Preguntes | 30 | 80 |
| Temps | 35 minuts | 35 minuts |
| Segons per ítem | 70 | 26 |
| L'error | Resta un quart d'encert | No resta |
| Mínim eliminatori | 4 sobre 10 | 5 sobre 10 |
| En cas d'empat | Segon criteri | Primer criteri de desempat |
Les dues últimes files són les que haurien de reordenar la preparació. A coneixements hi ha una decisió per calibrar: amb quanta informació parcial val la pena marcar. A l'aptitudinal no hi ha res a calibrar, perquè cap resposta no pot restar i, per tant, una casella buida és sempre pitjor que una casella marcada a l'atzar. Són dues actituds incompatibles davant del mateix full, i qui les practica totes dues amb el mateix criteri n'està equivocant una.
Gairebé totes les hores de preparació se'n van al temari, i tanmateix és el psicotècnic el que demana la nota mínima més alta —un 5 davant d'un 4— i el que, segons les bases, desempata primer quan dues persones queden igualades. Repartir les hores a l'inrevés del que decideix el resultat és el defecte més comú d'aquesta oposició.
El dia real: 110 preguntes seguides
Sumades, les dues subproves eliminatòries són 110 preguntes i 70 minuts d'examen efectiu, encadenades. Entre l'una i l'altra no hi ha descans: hi ha una transició administrativa que recull material, en reparteix de nou i llegeix instruccions.
D'aquí surt la conseqüència que més sorprèn el dia de la prova: l'aptitudinal, que va a 26 segons per ítem i no perdona la lentitud, comença quan ja portes mitja hora llarga de feina continuada. Qui només ha practicat tandes curtes hi arriba en un estat que no ha assajat mai. Per això, a partir d'un cert punt de la preparació, els simulacres han d'incloure les dues meitats seguides.
Quants simulacres fer i quan
| Fase de preparació | Freqüència | Objectiu |
|---|---|---|
| Primers mesos | Cap; tests per tema | Consolidar contingut, no mesurar |
| Temari al 60 % | 1 cada dues setmanes | Detectar àmbits febles |
| Temari complet | 1 per setmana | Entrenar gestió del temps |
| Últim mes | 1–2 per setmana | Automatitzar ritme i descart |
De mesurar a assajar
Els deu simulacres d'un programa complet no són deu tandes equivalents repartides pel calendari. Són dos programes diferents encadenats, i confondre'ls és el motiu pel qual molta gent en fa vint i n'aprèn el mateix que amb tres.
A la primera meitat el simulacre és un instrument de mesura, i com qualsevol instrument només val si la dada que produeix canvia una decisió. La prova és senzilla: si el pla d'estudi de la setmana següent és idèntic al de la setmana anterior, aquell simulacre no ha servit de res. Per això els cinc primers aïllen una sola variable cadascun; una dada barrejada no obliga a fer res.
A la segona meitat la lògica s'inverteix. El temari ja no és el coll d'ampolla i el que queda per treballar són les condicions de la prova: aguantar-la sencera, decidir de pressa, respondre en paper i a l'hora que toca, i escollir què es repassa amb el calendari en contra. Aquí, després de cada simulacre, gairebé no s'ha de tocar res; i si en sortir tens ganes de canviar-ho tot, el problema no és el que has mesurat.
Què marca el pas d'una meitat a l'altra? No el calendari, sinó un fet comprovable: tenir el temari cobert. Fer-ho abans d'hora dona sessions llargues i frustrants que no corregeixen res; fer-ho tard és pitjor, perquè s'arriba al dia de la prova havent estudiat molt i sense haver-la executat sencera ni una sola vegada.
L'arc dels deu simulacres
La manera més ràpida de veure el programa és llegir quina pregunta respon cada simulacre. Si un simulacre no respon cap pregunta, no cal fer-lo.
| Simulacre | Pregunta que respon | Fase |
|---|---|---|
| 1 · el diagnòstic | «D'on parteixo?» | Mesurar |
| 2 · el rellotge | «Arribo al final?» | Mesurar |
| 3 · la penalització | «Quan val la pena respondre?» | Mesurar |
| 4 · els àmbits febles | «On fallo?» | Mesurar |
| 5 · la tendència | «Estic millorant de debò?» | Mesurar |
| 6 · la resistència | «Aguanto 110 preguntes seguides?» | Assajar |
| 7 · el descart | «Sé eliminar alternatives?» | Assajar |
| 8 · condicions reals | «I si és en paper i a una altra hora?» | Assajar |
| 9 · l'ajust | «Què deixo anar?» | Assajar |
| 10 · l'assaig general | «Ho tinc tot automatitzat?» | Assajar |
Les cinc primeres han de canviar alguna cosa del pla d'estudi; les cinc últimes no han de canviar res. Acumular-ne més no substitueix aquest ordre: el valor del simulacre és en la correcció posterior, no a la quantitat.
Com analitzar un simulacre
L'anàlisi val més que el simulacre. Classifica cada error en una d'aquestes quatre categories, perquè cadascuna demana una correcció diferent:
- No ho sabia. Error de contingut. Torna al tema.
- Ho sabia i m'he confós d'opció. Error de lectura o pressa. Es corregeix amb ritme.
- Dubtava entre dues i he triat malament. És la categoria més rendible: el contingut està a mitges.
- No hi he arribat. Error de gestió del temps, no de coneixement.
La quarta és la que més candidats ignoren i la que més punts costa. Si el teu patró és «sabia les últimes cinc però no hi vaig arribar», el teu problema no és el temari.
Errors freqüents en fer simulacres
Els errors d'execució no són de temari i, tanmateix, invaliden la dada que has trigat una hora a produir:
- Fer-los massa aviat, amb el temari a mitges: la nota mesura sobretot el que encara no has vist.
- No aplicar la penalització en calcular la nota, cosa que infla el resultat i porta a decisions equivocades.
- Aturar el rellotge «un moment»: aquest resultat ja no pertany a la mateixa sèrie que els altres.
- Consultar una dada a mitja tanda, encara que sigui d'una pregunta ja contestada.
- Mirar només la nota i no la distribució d'errors per àmbit, que és l'única part que produeix decisions.
- Acumular-ne dos per setmana i no corregir-ne cap a fons.
Què et diu i què no la teva nota
Una nota de simulacre és una dada sorollosa. L'informatiu no és la nota puntual sinó la tendència al llarg de diverses setmanes i la distribució d'errors per àmbit. Tampoc no és una predicció del tall, que depèn del nombre de places i de qui es presenti.
Preguntes freqüents
Quants simulacres hauria de fer?
Un patró raonable és començar quan tinguis cobert el 60 % del temari, amb un cada dues setmanes, pujar a un setmanal en completar-lo i a un o dos per setmana l'últim mes.
Quina nota indica que vaig bé?
Més que la xifra, importa la tendència sostinguda i que la nota s'obtingui aplicant la penalització i respectant els 35 minuts.
Puc fer servir la mateixa política de resposta a les dues subproves?
No, perquè les regles són oposades. A coneixements l'error resta un quart d'encert i cal decidir amb quanta informació parcial val la pena marcar; a l'aptitudinal no resta res, de manera que deixar una casella buida només pot fer perdre punts. Fer servir el mateix criteri als dos blocs vol dir estar equivocant-se en un dels dos.
Quan he de començar a encadenar les dues subproves?
Quan ja tinguis el temari cobert. Abans d'aquest punt el simulacre serveix per detectar què falta estudiar, i encadenar 110 preguntes només afegeix cansament sense produir cap dada nova. A partir d'aquí, en canvi, el que queda per entrenar són les condicions del dia.
Per què els simulacres canvien de funció a partir del sisè?
Perquè canvia el problema. Mentre el temari és incomplet, el simulacre produeix dades que han de corregir el pla d'estudi. Un cop cobert, ja no hi ha gaire a corregir i el que falta per assajar són la fatiga d'una sessió llarga, el suport, l'hora i el ritme de la prova.
Reprodueix les condicions reals: 30 preguntes, 35 minuts i penalització per error.
Fer un simulacreContingut relacionat
Fonts
MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.