Personalitat i entrevista

Test de personalitat de Mossos

No té respostes correctes, però sí maneres de respondre que et deixen fora. La principal és intentar semblar perfecte.

El qüestionari de personalitat s'administra el mateix dia que la primera prova, al costat de les subproves de coneixements, aptitudinal i idiomes. Els seus resultats s'utilitzen després en l'adequació psicoprofessional, una fase posterior en què un test de competències i una entrevista personal contrasten el perfil. El qüestionari no mesura coneixements ni aptituds: descriu trets estables de comportament.

Per què no hi ha respostes correctes

Un qüestionari de personalitat és un instrument psicomètric amb centenars d'ítems. El que s'interpreta no és cada resposta sinó el patró que emergeix del conjunt, situat sobre escales normalitzades. Per això la idea d'encertar està mal plantejada des del principi.

Què vol dir una escala normalitzada

És la peça que falta a gairebé totes les explicacions i la que desactiva la major part dels mites. Quan respons, el qüestionari no genera directament un resultat: genera una puntuació directa, que és un recompte de respostes en una direcció determinada. Aquest número, tot sol, no significa res. Adquireix sentit quan es compara amb un barem: la distribució de puntuacions d'una mostra de referència amb la qual es va calibrar l'instrument.

Muñiz i Fonseca-Pedrero (2019) descriuen a Psicothema el procés de construcció d'un test, i la baremació hi forma part de l'anàlisi de les propietats psicomètriques, posterior a l'anàlisi dels ítems. No és un tràmit administratiu: és el que converteix un recompte en una posició relativa interpretable.

D'aquí se'n deriven dues conseqüències. La primera: cap ítem aïllat decideix res, perquè el que se situa sobre l'escala és el conjunt. La segona, menys evident: un mateix qüestionari amb un altre barem produeix una altra lectura, de manera que un test copiat en una web sense mostra de referència no et pot donar la teva posició encara que els ítems s'hi assemblessin.

Les escales de validesa

• Desitjabilitat social: detecta si construeixes una imatge artificialment favorable. Negar qualsevol defecte no produeix un perfil excel·lent, sinó un perfil marcat com a poc fiable.
• Inconsistència: compara respostes a ítems equivalents formulats de manera diferent al llarg del qüestionari.
• Aquiescència: detecta la tendència a respondre afirmativament amb independència del contingut.

D'on ve la idea de desitjabilitat social

No és un invent dels tribunals d'oposicions: és un fenomen estudiat des de fa dècades. El treball de referència és el de Paulhus (1984), al Journal of Personality and Social Psychology, que va mostrar que la resposta socialment desitjable no és una sola cosa sinó dos components distingibles: l'autoengany, en què la persona descriu amb sinceritat una imatge de si mateixa més favorable del que sostenen els fets, i la gestió de la impressió, que és l'ajust deliberat de les respostes davant d'un observador.

El matís importa i desactiva un malentès freqüent. Una puntuació alta en aquestes escales no equival a «mentider»: pot correspondre a algú amb una autoimatge sincerament positiva. Per això no funciona com un veredicte, sinó com un avís que aquell perfil s'ha d'interpretar amb cautela i contrastar. És exactament el que fa la fase següent.

Com afrontar-lo

1. Respon amb el teu primer impuls: la sobreelaboració genera incoherències.
2. No deixis ítems en blanc llevat que es permeti expressament.
3. Vés-hi descansat: la fatiga és la primera causa d'inconsistència entre ítems equivalents.
4. Respon segons el que fas realment, no segons el que t'agradaria fer. És l'únic criteri que se sosté al llarg de centenars d'ítems.
5. Mantén el mateix criteri del primer ítem a l'últim.

La fatiga i la consistència

El consell d'arribar-hi descansat sona a tòpic de fullet i és, tanmateix, l'únic de la llista amb suport empíric directe. Meade i Craig (2012), a Psychological Methods, van analitzar la resposta descurada en qüestionaris llargs i van trobar patrons compatibles amb ella en un 10-12 % dels participants. És l'argument de fons per arribar descansat: sostenir l'atenció al llarg de centenars d'ítems té un cost real.

Val la pena ser honest sobre l'abast de la dada: aquell estudi es va fer amb estudiants universitaris sense res en joc, i en un procés selectiu la motivació és incomparablement més alta. El que se'n trasllada no és el percentatge, sinó el mecanisme — l'atenció sostinguda es degrada amb la llargada, i el qüestionari s'administra el mateix dia que la resta de la primera prova, després de dos exàmens cronometrats. L'últim terç és el tram de risc, i allà una inconsistència registrada no descriu ningú: descriu cansament.

La preparació que sí que serveix

Hi ha una preparació legítima per a aquesta fase, i no consisteix a construir un personatge. Consisteix a arribar informat i descansat a una conversa sobre un mateix: llegir les bases de la convocatòria i el Codi d'ètica de la Policia de Catalunya, aprovat per l'Acord GOV/25/2015, de 24 de febrer; conèixer les funcions del cos; i haver fet l'inventari de la pròpia trajectòria —dates, feines, estudis, responsabilitats— per poder-la descriure amb concreció i sense contradiccions involuntàries. Res d'això és simulació: és arribar preparat a una conversa sobre un mateix.

Hi ha una raó estructural per la qual això és tot el que es pot fer. El qüestionari i l'entrevista miren les mateixes competències per vies diferents, i des de Campbell i Fiske (1959) sabem que la convergència entre mètodes és precisament el que dona validesa a una mesura. Preparar una versió d'un mateix per a cada instrument és, per tant, inútil per construcció: la prova consisteix a creuar-los.

Què no és aquesta prova

• No és un test clínic ni un diagnòstic: avalua adequació al lloc de treball, no salut mental.
• No és aprovable ni suspenible en el sentit d'un examen de coneixements.
• No es prepara memoritzant respostes, i qui ven «les respostes correctes» ven un perjudici.
• No és opcional: forma part d'una fase eliminatòria del procés.

La versió en castellà

Aquesta pàgina és la versió catalana de test de personalidad de Mossos, que desenvolupa el mateix contingut per a qui prefereixi consultar-lo en castellà. Les competències concretes que s'avaluen són a competències de Mossos i l'historial biogràfic que també s'explora, a biodata.

La relació amb l'entrevista

El qüestionari no es valora de manera aïllada: serveix de guia per a l'entrevista personal posterior, on s'exploren els aspectes que el perfil hagi assenyalat. La coherència entre el que es respon per escrit i el que se sosté després és el factor determinant del conjunt.

Preguntes freqüents

MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.