Examen teòric

Raonament abstracte

Sense paraules ni números: només regles. És el bloc que millor mesura capacitat pura i el que més recompensa tenir un mètode ordenat.

El raonament abstracte treballa amb figures i no requereix coneixement verbal ni numèric. Per això es considera la mesura més propera a la capacitat de raonament general: no depèn del que hagis estudiat ni del teu vocabulari.

La tasca és sempre la mateixa: hi ha una regla oculta que genera la seqüència o la matriu, i cal descobrir-la per completar-la.

D'on ve aquest bloc

Charles Spearman va sostenir el 1904, a The American Journal of Psychology, que el rendiment en tasques cognitives molt diferents entre si correlaciona, i va atribuir aquesta comunalitat a un factor general que va anomenar g. La seva expressió més característica era extreure la relació que uneix uns elements i aplicar-la a uns altres de nous: literalment, el que et demana un ítem de figures.

Raymond B. Cattell va precisar la idea el 1963 al Journal of Educational Psychology, separant la intel·ligència fluida —raonar sobre material nou— de la cristal·litzada, el coneixement acumulat per l'escolarització. Un ítem d'aquest bloc carrega tot el possible sobre la primera i el mínim sobre la segona, i l'instrument canònic d'aquesta idea són les Matrius Progressives de Lionel S. Penrose i John C. Raven, presentades el 1936 al British Journal of Medical Psychology. Les matrius i els dòminos de l'aptitudinal en descendeixen directament.

Quins formats apareixen

• Sèries de figures: seqüència que continua.
• Matrius: quadrícula amb una casella buida.
• Dòminos: seqüències amb fitxes que segueixen una regla numèrica i posicional.
• Figura que no encaixa: identificar l'element discordant.

El mètode: buscar per dimensions, en ordre

L'error del principiant és mirar la figura sencera i esperar que la regla aparegui. Funciona de vegades, i quan no funciona no hi ha pla B. El mètode fiable consisteix a revisar dimensions una per una, sempre en el mateix ordre:

1. Quantitat: augmenta o disminueix el nombre d'elements?
2. Posició: alguna cosa es desplaça, i amb quin pas?
3. Rotació: algun element gira, i quants graus per pas?
4. Forma: canvia el tipus de figura seguint un cicle?
5. Emplenat o color: alterna, es propaga, s'inverteix?
6. Mida: creix o decreix de manera regular?

Les cinc regles que generen els ítems

Hi ha una resposta empírica a què fa difícil un ítem de figures. Patricia A. Carpenter, Marcel A. Just i Peter Shell van publicar el 1990 a Psychological Review una anàlisi de les Matrius Progressives Avançades que descomponia els ítems en cinc regles generadores. És el catàleg complet: qualsevol matriu combina algunes d'aquestes cinc.

La part accionable és la seva conclusió sobre la dificultat: el que fa dur un ítem no és quina regla hi intervé, sinó quantes n'has de sostenir alhora. El procés crític no és descobrir la regla, sinó no perdre les que ja tens mentre en busques una altra.

En matrius, les dues lectures

Una matriu té regla per files i regla per columnes, i sovint són diferents. Comprovar només una direcció és la causa més freqüent d'error en aquest format. Quan totes dues coincideixen a assenyalar la mateixa alternativa, la resposta és segura.

Un exemple resolt

Les sèries de lletres semblen un format a part i no ho són: cada lletra val la seva posició a l'alfabet llatí de 26 lletres, i un cop feta la conversió el problema torna a ser el de sempre.

Sèrie: C, F, J, O, ?

1. Converteix a posicions: C = 3, F = 6, J = 10, O = 15.
2. Calcula les diferències entre termes consecutius: 3, 4 i 5. No és una progressió simple, perquè el pas no es manté.
3. Calcula les diferències d'aquestes diferències: 1 i 1. La constant creix d'un en un, així que el pas següent és 6.
4. 15 + 6 = 21. La posició 21 correspon a la U.

El detall que decideix l'ítem és el pas 3. Qui es queda a la primera diferència veu un +3, projecta 15 + 3 = 18 i respon R. Aquesta alternativa hi serà: el distractor està construït sobre l'error de comprovar una sola diferència.

Els distractors típics

• El que compleix una regla i no l'altra: correcte per files, incorrecte per columnes.
• El que continua la sèrie un pas de més, avançant-se a la posició demanada.
• L'especular, que reprodueix la figura correcta invertida.
• El «gairebé»: idèntic llevat d'un element petit, que és justament el que discrimina.

Quan abandonar un ítem

La subprova aptitudinal són 80 preguntes en 35 minuts: 26,25 segons per ítem. Aquest bloc conté els dos extrems: una sèrie es resol en vint o trenta segons i una matriu amb dues regles en demana quaranta-cinc.

La regla d'abandonament: si als vint segons no has identificat cap regla que es compleixi a tota la seqüència, no la identificaràs als quaranta. A partir d'aquí no raones millor: insisteixes en una hipòtesi ja descartada.

Abandonar no vol dir deixar en blanc. Abans de marcar, aplica el descart parcial: elimina les opcions que incompleixen la regla que sí que has trobat. A l'atzar entre quatre, l'esperança és de 0,25 encerts; amb una eliminada puja a 0,33 i amb dues, a 0,50. Surt de feina ja feta.

Com entrenar

Aquest bloc és el millor exemple de per què la corba de millora del psicotècnic s'aplana: gairebé tot el que es guanya és reconeixement de famílies de regla. Les primeres setmanes descobreixes que existeixen la rotació per passos o l'alternança cíclica; a partir d'aquí, les identifiques en segons.

La pràctica útil és la variada i amb revisió d'errors. Repetir cent sèries del mateix tipus no afegeix res un cop dominat; exposar-se a tipus nous, sí.

Fes la revisió així: anota quina dimensió se't va escapar a cada error. Gairebé tothom en té una de recurrent, i detectar-la corregeix moltes fallades de cop. Quan els errors deixin de repetir dimensió, passa les hores a espacial i comprova-ho en simulacres complets.

Preguntes freqüents

MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.