Després de l'examen

Què passa un cop aproves l'oposició a Mossos

Aprovar l'examen no et converteix en funcionari de carrera. És només la primera de les quatre fases del concurs-oposició. Això és el que ve després, pas a pas: concurs, curs a l'ISPC, pràctiques i nomenament.

Hi ha un moment d'eufòria legítim quan veus el teu nom a la llista d'aprovats de la fase d'oposició. Has superat la prova de coneixements, el psicotècnic, les físiques i la valoració psicoprofessional. Però convé baixar ràpid a terra, perquè una de les confusions més esteses entre qui es presenta a Mossos és creure que aprovar l'examen equival a tenir la plaça. No és així. Aprovar l'oposició t'obre la porta al procés; encara no et dona la condició de funcionari o funcionària de carrera.

L'accés al Cos de Mossos d'Esquadra és un concurs-oposició, i això vol dir que l'examen és només un de diversos blocs. Després de l'oposició venen el concurs de mèrits, un curs selectiu de formació a l'ISPC i una fase de pràctiques d'un any. Cadascuna d'aquestes etapes és successiva i selectiva: es pot quedar fora en qualsevol d'elles. Aquesta pàgina recorre en detall què passa des del moment en què superes l'oposició fins que jures o prometes el càrrec, perquè sàpigues exactament què t'espera i no et confiïs abans d'hora.

Aprovar l'examen no et fa funcionari

Comencem pel punt més important, el que resumeix tota la pàgina: superar la fase d'oposició no et converteix en funcionari de carrera. Ni tan sols en funcionari en pràctiques encara. Aprovar els exàmens et situa dins del grup d'aspirants que continuen al procés, però el nomenament definitiu és a més d'un any de distància i depèn que superis amb èxit tot el que ve després.

Això no és una formalitat. A la pràctica, hi ha aspirants que superen l'oposició i no arriben a ser funcionaris de carrera perquè no superen alguna de les fases posteriors: no aproven el curs de l'ISPC, que és eliminatori, o no obtenen l'apte a la fase de pràctiques. Per això la mentalitat correcta després d'aprovar l'examen no és «ja està», sinó «acabo de superar la primera de quatre portes». La condició de funcionari s'adquireix només al final, i amb matisos que veurem més endavant.

Les quatre fases del concurs-oposició

El procés selectiu de Mossos s'estructura en quatre fases successives i selectives. «Successives» vol dir que s'encadenen en un ordre fix; «selectives», que en cadascuna d'elles es pot quedar exclòs. Aquestes són:

1. Fase d'oposició. Els exàmens i proves eliminatòries: coneixements, aptitudinal, personalitat, proves físiques, adequació psicoprofessional, català i reconeixement mèdic. És la fase que acabes de superar si estàs llegint això.
2. Fase de concurs de mèrits. Es valoren titulacions, coneixements de català per sobre del mínim, permisos de conduir i altres mèrits taxats a les bases. No és eliminatòria, però suma punts que compten per a l'ordenació.
3. Fase de formació. El curs selectiu de formació bàsica a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És eliminatori i aporta la major part de la puntuació del procés.
4. Fase de pràctiques. Un període mínim de dotze mesos de treball real supervisat, avaluat com a apte o no apte.

Només quan has superat les quatre arriba el nomenament com a funcionari de carrera. Si et serveix de mapa mental: l'oposició decideix qui entra al procés; el concurs i la formació decideixen en quin ordre; i les pràctiques confirmen que pots exercir. Pots veure el recorregut complet, amb les dates de la convocatòria vigent, a la cronologia de l'oposició.

La fase de concurs de mèrits

Superada l'oposició, el següent bloc és el concurs de mèrits. Aquí no s'examina res nou: es valora el que ja portes acreditat. El tribunal baremarà els mèrits que les bases reconeixen —titulacions acadèmiques, nivells de català superiors a l'exigit, permisos de conduir de determinades categories, i altres elements taxats— i els assignarà una puntuació segons el barem publicat.

El concurs aporta fins a 4,5 punts a la puntuació total del procés. Pot semblar poc davant dels 70 punts del curs, però en un procés on milers de persones queden separades per dècimes, aquests punts decideixen posicions a la llista i, amb ella, l'accés a les places i l'ordre d'escalafó. Per això convé tenir tots els mèrits documentats i presentats en termini. El detall de com es puntua cada mèrit és al barem de Mossos i a la pàgina de puntuació de les proves.

El curs selectiu de l'ISPC

Després de superar l'oposició i el concurs, accedeixes al curs selectiu de formació bàsica, que s'imparteix a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès. Aquest és, amb diferència, el bloc que més pesa a la puntuació final i on de debò es reordena la llista.

Les seves característiques essencials són:

• És eliminatori. No n'hi ha prou d'assistir-hi: cal superar-lo. Qui no l'aprova queda exclòs del procés, per molt que hagués brillat a l'examen.
• Durada no superior a 1.350 hores. És un curs intensiu de diversos mesos, amb formació teòrica i pràctica en les matèries pròpies de la funció policial.
• Aporta fins a 70 punts a la puntuació final del procés selectiu. És la partida més gran de totes.

Un detall que sorprèn molts aspirants: durant el curs ja no estàs en un llimb administratiu. Adquireixes la consideració de funcionari o funcionària en pràctiques, perceps les retribucions bàsiques corresponents al grup C1 i estàs donat d'alta a la Seguretat Social. És a dir, cobres i cotitzes mentre et formes. No és una beca ni un voluntariat: és el primer esglaó retribuït de la carrera. Tot el relatiu al centre i al curs està desenvolupat a què és l'ISPC.

La fase de pràctiques

Superat el curs de l'ISPC, arriba l'última etapa abans del nomenament: la fase de pràctiques. És el moment en què trepitges el carrer, ja amb la formació bàsica completada, per exercir sota supervisió i demostrar que pots desenvolupar el treball real.

Les seves regles convé conèixer-les bé, perquè tenen més lletra petita del que sembla:

• Durada mínima de 12 mesos. És un any complet de treball efectiu supervisat.
• Quatre períodes avaluables de 3 mesos. La fase es divideix en quatre trams, i cadascun s'avalua per separat.
• Cada període és selectiu, amb qualificació d'apte o no apte. No es puntua amb nota numèrica: és un binari. Obtenir dos períodes no aptes suposa el no apte al conjunt de la fase, i per tant quedar fora del procés.
• Presència mínima de 280 hores per període perquè aquest període pugui considerar-se avaluable. Si no s'assoleix aquesta presència —per baixes prolongades, per exemple—, el període pot no computar.

La fase de pràctiques és, per tant, exigent i amb regles pròpies, però té una particularitat important en l'aritmètica del procés: és apte o no apte i no suma punts a la puntuació final. No millora ni empitjora la teva posició a la llista; simplement confirma que pots exercir. Els detalls operatius d'aquesta etapa són a pràctiques de Mossos.

Com s'ordena la llista definitiva

Una de les preguntes més freqüents és com es decideix l'ordre final, aquell que determina quines places i destinacions es trien abans. La resposta és una suma de tres partides. La llista definitiva s'ordena per la suma de les puntuacions de les fases que sí que puntuen:

És a dir: 33 + 4,5 + 70 donen com a resultat 107,5 punts com a suma dels màxims possibles de les tres fases que puntuen. Convé entendre aquesta xifra com el que és —la suma dels topalls d'oposició, concurs i formació— i no com un número que aparegui literalment a la norma. La fase de pràctiques no suma punts: és apte o no apte i per això queda fora d'aquesta aritmètica.

La conseqüència pràctica és reveladora: l'oposició, que és la part que més por fa i més es prepara, aporta com a molt 33 d'aquests 107,5 punts. La formació a l'ISPC, sola, val més del doble. Per això qui pensa que «el difícil és l'examen» té raó només a mitges: l'examen és el filtre d'entrada, però l'ordre —i amb ell les millors places— es juga en gran mesura al curs. Pots aprofundir en aquesta lògica a puntuació de les proves i a com aprovar l'oposició.

El nomenament com a funcionari de carrera

Aquí arriba el final del camí. Superades les quatre fases —oposició, concurs, curs de l'ISPC i pràctiques amb apte—, es produeix el nomenament com a funcionari o funcionària de carrera. Aquest nomenament no el decideix el tribunal ni el centre de formació: es formalitza mitjançant resolució de la Secretaria General del Departament d'Interior, i es fa públic amb la seva publicació al DOGC, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquest acte és el que, jurídicament, t'atorga la condició de funcionari de carrera amb tots els seus drets i deures. Fins que aquesta resolució no es publica al DOGC, la condició de carrera no està adquirida, per molt que ja estiguis exercint durant les pràctiques. L'adquisició de la condició de funcionari de carrera i els seus requisits estan regulats amb caràcter general al Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP, RDL 5/2015), article 62, que fixa els passos —superació del procés selectiu, nomenament de l'òrgan competent, presa de possessió— comuns a tota l'ocupació pública.

Amb el nomenament i la presa de possessió, el procés es tanca: ja ets mosso o mossa de carrera. A partir d'aquí comença una altra història —destinacions, escales, promoció interna—, però això ja és la carrera professional, no l'accés.

Taula resum del després

Reunit en una sola taula, això és el que passa des que aproves l'oposició fins que ets funcionari de carrera:

La conclusió pràctica és la mateixa amb què obríem: aprovar l'examen és una fita enorme, però és el principi d'un recorregut, no el final. Qui ho entén arriba al curs de l'ISPC i a les pràctiques amb la mentalitat adequada, sense relaxar-se a la fase on més punts es reparteixen. Si vols situar tot això al calendari i consultar la font oficial, revisa la convocatòria vigent i la resta de recursos.

Preguntes freqüents

MossosTest és una eina independent de preparació i no està afiliada ni avalada per la Generalitat de Catalunya ni pel Cos de Mossos d'Esquadra. La informació oficial i vinculant és sempre la publicada al DOGC i a mossos.gencat.cat.